MOVIMENT

"Donar més voltes que un rellotge".

"Ser com el cul d'en Jaumet".

"Fer la campana". (És quan un gran agafa les mans d'un petit per sota de les  cames d'aquest  i l'estira fins a posar-lo dret).

"Fer capitombes".

"Fer capgirells".

"Anar a la quinta forca".

"Pere salta l'era".

"A trotxa i a motxa".

NETEJA

"S'hi faran cols". (quan algun espai o objecte és molt brut)

"No menja pas pa". ( quan vols llençar un objecte i l'altra persona el vol conservar ).

ODI

"L'ha agafat de cap d'esquila".

"Li porta botada".

"És cru". (Aportació R. Mir. Algú considerat cruel)

PACIÈNCIA

“La paciència és la mare de la ciència.”

“Amb el temps i una canya.”

"De més verdes en maduren".

"De mica en mica s'omple la pica".

"El món es va fer en set dies i encara van tenir temps per reposar".

"Menjar poc i pair bé".

"El que espera desespera".

"Tota la claror és de dia".

"Fent i desfent n'aprèn la gent".

"Fent i desfent n'aprèn l'aprenent".

"A poc a poc i bona lletra".

PARAULES

• Antosta
• Anar a can Pistraus.
• Ara és més tard que suara.
• Baciva (ovella que no cria)
• Babarota
• Barlafica ( burla)
• Barlot (ou no fecundat)
• Beguda (berenar)
• Bonior (al soroll de moltes mosques)
• Buscall 
• Capgirell
• Carnús
• Cafrenades
• Cangrí (anar malament)
• Clar i català.
• Camarulla (bola que fan els roures)
• Clenxa
• Clofolla 
• Conco ( solter ja gran)
• Decandit
• Desdregat (cansat de treballar)
• Enaigar
• Encimbellar
• Endoina
• Esberlar
• Escardill
• Escarritxar
• Esclofollar (treure les clofolles del blat de moro)
• Esgüell
• Espignet
• Esquenadret
• Esquenamoll.
• Estavellar (treure la tavella dels pèsols)
• Falòrnies.
• Farda (Canalla)
• Fatxiga (martiritzar)
• Fleuma= bleda assolellada= figaflor
• Flostis (eina, fins hi tot penis)
• Gabanell (estri per potar un feix al cap)
• Gabiejar
• Grasala
• Llefega
• Màmia
• Martingales
• Mesell
• Mundo (bagúl)
• Naps i cols
• Naran (tonto)
• Nedos (són les herbes que surten després de dallar a l'estiu.)
• Nyicris
• Paupadineros (quincalles)
• Pedregar (malmetre)
• Péixer
• Pesar figues (dormir bo i assegut i que et  cau el cap).
• Primparat
• Rebaixí (pells del voltant de l'ungla)
• Retxagar Ratxegar
• Samaler o colletó (Barra per posar a les espatlles i carregar pesos ambdós costats). 
• Sanador (el que capa els gudalls)
• Sarsanejar (tafanejar, remenar)
• Suara
• Taleiar
• Tavella
• Tempanill(envà)
• Trinxant (moble de menjador)
• Xarbotar
• Xicra 
• Xivida (per cridar a les cabres)
• Xocar (no em xoca, referent a que algun menjar no et fa el pes).
• Xurriaques
• 
  

PARSIMÒNIA

"Quan em vulgui morir, et faré anar a buscar la mort".

"Trobar romegueres".

"Arribar a misses dites".

"Quan són les dues, tant me fa l'una com l'altra".(a les dues de la nit..)

"Vaig a dir a casa que no m'esperin". (Quan és tard a la nit)

"Menjar les sopes fredes".

PLANTES

"Floravia, tant es troba de nit com de dia".

"Per un presseguer no et requi mai un tros d'hort,
perquè tan aviat és viu com mort".

"La menta fa anar calenta".

"S'ha acabat el bròquil".

"Ja té l'enterro pagat"(quan s'acaba de trasplantar una planta).

"Molta mata, poca patata".

"Una flor no fa primavera".

"L'herba fins a Sant Joan l'has d'arrencar i de Sant Joan enllà talla-la i deixa-la estar".

"Herba de pi, ni al vespre ni al matí". (Aportada per Raimon Mir)

" Més dolent que el gram". (Aportació Raimon Mir)

" La llenya de saüc va deixar morir el seu amo de fred". (Aportació R. Mir)

"La llenya de l'arrugat va deixar morir el seu amo de fred".

" No hi ha herba. Ni per tapar una esquella". (Aportació R. Mir)

" No hi ha herba per ficar als esclops". (Aportació R. Mir. Quan  algun indret està molt pelat )

"Bledes al plat, bledes a l'hort i bledes a casa més que enlloc".

"Fer malves". (mort i enterrat)