AGRAIMENTS

"Com més hi fas, més hi perds".

"De desgraïts l'infern n'és ple".

ANIMALS

"La cabra per la seva culpa té la cua curta,
pels seus pecats, els genolls pelats
pels mals pensaments, la barba sota les dents."

"Quan és la vaca més rodona?"
Quan es llepa el cul.

"Amb una mossegada de mostela,
no hi ha temps d'encendre una candela"

“Anar a tancar els ànecs.”
(Anar a dormir.)

“Això és com matar la burra amb un punxó.” 

“Això és la mort i passió de les arengades.”


"És tard i vol ploure i la burra no es vol moure".

""Oella (ovella) que bela mossegada que perd".

"Estar com gat i gos".

"Xerrar com una mallerenga".

"Això serà com el negoci del Robert amb les cabres".

"Esvalotar el galliner".

"No es perd l'ovella per no belar la sal" (delir). 

"Aquest em vol donar garses per perdius".

"Hi ha caigut com un gafarró".

"Sempre ha de sortir algun godall mort a la gàbia".

"Arrancada de cavall i parada de ruc".

"Estar al cel de les oques".

"Posar la carreta davant dels bous".

"Tenir el cap ple de pardals".

"No siguis ovella".

""Ser una ovella sense esquella".

"Ser més puta que les gallines".

"Per Nadal un pas de pardal".

"Per sant Esteve un pas de llebre".

"Per Any Nou un pas de bou".

"Matar l'aranya".

"De porc i de senyor se n'ha de venir de mena".

"Estacar els gossos amb llonganisses".


"Fer passar el gat de recules". (quan tens mal de coll o molts mocs).

"Fer el gos".

"Dir el nom del porc".

"Fer el borinot".

"Tenir el gosset". (els segadors l'agafaven els primers dies de segar de tant estar ajupits)

"Ser un mosca morta"

"Gat escaldat, d'aigua tèbia fuig".

"Anar lleuger com un galàpet".

"Tenir més mandra que un gat cendrer".

"Semblar un niu de garses".

"El cucut si no hi és per sant Josep vindrà per Setmana Santa i, sinó és que està pres a França".

"Ja pots xiular si la mula no vol beure!".(Aportada per Ramon Coromines)

"Sembla un xai cabrer". (Aportada per Raimon Mir)

"Gallina vella fa bon caldo".(Referint-se a una dona que va amb un home més jove. Aportada per Raimon Mir)

"A aquella casa  les vaques aborden els toros". (Una casa on manen les dones. Aportada per Raimon Mir)

"És rascle". (Referint-se a xais arrissats que se'n diuen rascles. Aportada per Raimon Mir)

"Estem fotuts si les ruques no fan rucs. I si els rucs no fan someres, fotuts de totes maneres".

"Alabat ruc que a la fira et duc". (Aportació Ramon Coromines)

"Aquest gos només serveix per aturar el pa de florir".(Aportació R. Mir)

"El corb diu negra a la garsa". (Aportació R. Mir)

"Val mes ella morta que jo malalt." (Aportació R. Mir. Es diu qyan es mor alguna bèstia a casa)

"El que en té en perd". (Aportació R. Mir.)

"És més gourmand que la guilla ". (Aportació R. Mir.)

"Sembla un gat fart de sagí". (Aportació R. Mir.)

"Hi ha burros amb lletres i burros sense lletres". (Aportació R. Mir)

"Sembla un bou sense esquella". (Aportació R. Mir)

"Llamp de gat, vaca vermella". (Aportació R. Mir)

"Un porc gros en porta un altre dins del cos". (Aportació R. Mir)

"El que no creu al pare i a la mare, ha de creure a la pell de cabra". (Aportació R. Mir)

" Les "tornes" varen matar els bous". ( després d'un descans tornar a treballar)

"Idees de bou vell". (males idees)

AMBICIÓ

"La massa gana et farà estar sec".

"Morirà amb la boca oberta".

"Tant per tant sabates grosses".

"És tan pobre, pobret, que només té diners".(Aportació Antònia Figuerola)

"Qui tot ho vol, tot ho perd".

"Prometre la lluna en un cove".

ASPECTE FÍSIC

"Alt com un sant Pau".

"Fort com un roure."

"_ Ets baixa i petita!
_ Més petites són les rates i en fan d'altres!".( Ho deia l'Antònia de cal Rugai.)

"En el pot petit hi ha la bona confitura".

"Els  testos s'assemblen a les olles".

"Com més gros més talòs".

"Gran, gros i talòs".

"Les aparences enganyen".

"Vesteix un bastó i serà un senyor". (Aportació R. Mir)

"Fa una cara com un pedreguer". (Aportació R. Mir)

"Fa un nas com un pigot". (Aportació R. Mir)

ATABALAR

"Posar el cap com un timbal".

"Sembla el mercat de Calaf".

"Atabalaria un mort".(Aportació Raimon Mir)

" Això sembla el corral de la patxeca". (Aportació R. Mir)

CURIOSITAT

"_Vull provar....
_També ho va provar la Rita i en va quedar".

"_Vull provar...
_També ho va provar la Rita i va fer bessonada".

"A saber a Salamanca". (quan algú mostra massa curiositat per saber quelcom teu i no li vols dir)

COMPLICACIÓ

"Això és un bon galimaties".

"Aixó s'acabarà com el rosari de l'Aurora".

"O caixa o faixa".

"Sortir del foc per caure a les brases".

DIFERÈNCIA

"A la vinya del senyor hi ha d'haver de tot".

"Qui va amb un coix, al cap d'un any ja en són dos".

"Si la padrina tingués ous, seria el padrí".

"Cada casa és un món i la que no en són dos".

"Ser un bala perduda".

"Ser un cap de trons".

"Tants caps, tants barrets".

"El tardà no té res a envejar al primerenc".(Aportació Ramon Coromines)

"Aixó són figues d'un altre paner".

DILIGÈNCIA

"A la taula i al llit, al primer crit".

"Va! que farem salat".

"El que puguis fer avui no ho guardis per demà".

"Quan tu hi vas, jo ja en torno".

"Bufar i fer ampolles".

"Fer-ne via".

"Anar a preu fet".

"Anar a l'hora".

"Arribar i moldre".

"Té unes mans de plata". (Aportació R. Mir)

DISTRET

"Sembla que véns de l'hort".

"Ets a la lluna de València".

"Aiga (aigua)al mar no trobaries, tanta que n'hi ha!".

"No toca ni quarts ni hores".

"El llegir li farà perdre l'escriure". (Aportació R. Mir)

"Els parenostres li treuen les avemaries del cap". (Aportació R. Mir)

ECONOMIA

“ Qui cria conills, va conill.”

“Aquest et donarà un aglà i et farà cagar un roure”.

“Un banquer és el que et deixa un paraigua quan fa sol i quan plou te’l pren".

"Paga, que és gata".

"Qui paga descansa i qui cobra encara més".

"Qui paga mana".

" Qui la fa la paga" ( va dir un morós al sastre que li reclamava els diners d'una americana que li havia fet).

"Pagar amb blat vell".

"Carrers molls, calaixos eixuts".

"Terra avall que la paguen més cara".

"Pagant sant Pere canta".

"Vora el rec i al camí ral, no hi gasteu els cabals".(Aportació Mercè Foradada)

"A prop del riu, no t'hi facis el niu".

"Com un ric marxant".

"Les mitges mai són plenes".

"Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu".(Aportació Ramon Coromines)

"Fes bondat i creu, que seràs l'hereu".

"Fent camí ho coneixereu, els rics a cavall i els pobres a peu".(Aportació Mercè Foradada)

"Qui no arregla el degoter ha d'arreglar el teulat senser".(Aportació Ramon Coromines)

"Si els hi has de donar el sopar no els hi manquis la beguda (berenar)".(Aportació Ramon Coromines)

"Dels rosegalls de la beina n'ha engreixat una pollina". (Aportació Ramon Coromines)

"Més val hereu tardà que un gendre primerenc".(Aportació Ramon Coromines)

"Menjar rocs i cagar llana". ( Aportació Raimon Mir)

"Passa més gana que un mestre d'escola".( Aportació Raimon Mir)

" Vendre la casa i anar a lloguer". (Aportació R. Mir)

"Qui a 20 no fa i a 40 no té, sempre serà pobre i mai tindrà res" 

(Aportació. R. Coromines)

"Cada vegada que parla, s'apuja el pa".

EMBRIAGADESA

"La dona borratxa i el vi al bot no pot ser".

"Portar merda a l'espardenya" (quan s'ha begut massa)

"Anar ala trencat".

"Carregar tort".

"Agafar una bona turca".

"Torrat es menja, cremat no".

"Qui no sàpiga pixar que no begui".

"Tant que vaig beure ahir i la set que tinc ara". (ressaca).

"El vi dolç fot a molts; el vi eixut, quan te n'adones ja t'ha fotut".

"Gent de vi, ni al vespre ni al dematí".

ENDEVINALLES

"Al matí és or, al migdia plata i al vespre mata".

La ceba

"Quines són les tres coses més inútils al vespre?

• que plogui al mar.
• els mugrons dels homes.
• que es vegi la lluna abans de pondre's el sol".

"Pam per aquí, pam per allà i un que li penja. Què és? (Un forrellat, a Gombrèn en diem forriac)".

" Què t'estimes més: set forats a la cara o un eixam d'abelles al cul? (Els set forats ja els tens fets: boca, nas, ulls---)"

A la Pobla hi ha una variant:

"Què t'estimes més: set forats a la cara o un negre penjat? (El penjat és un bull)".

"Has menjat carn d'animal viu? (això ho preguntaven quan menjaven cues de xaia)."

ESFORÇ

“El petit feix pel camí creix.”

“Són els cansats els que fan la feina.”

"Treure el fel per la boca".

"Treure un pam de llengua".

"Suar la cansalada".

" Sembra quan puguis i colliràs com els altres". (Aportació R. Mir)

ESBUTXACAR (dilapidar)

"Tenir la màniga ampla".

"Ser l'hereu escampa".

"No en tindràs mai ni cinc".

"Tenir la butxaca foradada".

"_En tindràs pocs de capellans a l'enterrament!".

ESCATOLÒGIQUES

"Canviar pets per merda"

"Val més estar al costat d'un cagador que d'un estellador"

"Merda a l'espardenya."

“Sembla que t’has vist el cul”.

"Igual que li passessin un fanàs pel cul".

"Passar-li un fanal pels ous".

"Canviar l'aigua de les olives". (anar a pixar)

"Passa per l'ombra , que pel sol la merda s'asseca".

"_Tinc set!
_Pixa a la taula i beu a galet!".

"Pixar fora de test".

"Quan se li ha vist el cul, se sap si és mascle o femella".

"No és bon català qui no pixa quan veu pixar".


"Cada vegada que va a pixar, canvia de pensament".

"És valent com el ca de Rutllant que es va trencar la cua cagant." 

(Aportació R Mir).

" Merda al jec". (Aportació R. Mir)

EXPERIÈNCIA

"Gallina vella fa bon caldo".

"Ja et trauran la son de les orelles".

"No hi ha mal que per bé no vingui".

"Qualsevol vagi a peu podent anar a cavall".

"Fugir d'estudi".

"Encara sou pa tou". (Se li diu al jovent amb poca experiència)

"Amb el temps i la guerra, qui més hi diu més hi erra".(Aportació R. Mir)

"És pa moll". (Aportació R. Mir)

"A la Cerdanya no volen cap mosso que no hagi tombat cap carreta". (Aportació R. Mir. Es refereix a que volen gent amb experiència.)

"Ensenya més la necessitat que la universitat" (Adaptació R Coromines)

ESTIMA

"Ser la nineta dels seus ulls".

"El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".

"Per molts anys puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres".

FANFARRONERIA

"Aquell té molta terra a l'Havana".

"Fer-te combregar amb rodes de molí".

"Fer passar bou per bèstia grossa".

"Fotre-li pel broc gros" (dir mentides o exageracions)". 

"Fotre-li de cavall estant. (igual que la de dalt)".

"No m'expliquis sopars de duro".

"Aquest no es moca amb mitja màniga".

"Estacar els gossos amb llonganisses".

FELICITAT

"Ser un panxa content".

FER GOIG

"Qui vol presumir ha de patir".

"Això és de color de gos com fuig".

"El teu cap sembla un niu de garses". (anar molt despentinat)

"El fum va amb els macos".

"És més lleig que un pecat".

"Net com una patena". (R Mir)

FRACÀS

"Ja s'ha desmanegat l'aixada".

"Se n'ha anat tot en orris".

"Ja ha begut oli".

"Bona nit i tapa't".

"A dormir sense son".

"Ja desglaça". (quan et cauen les coses a terra).

"Cornut i pagar el beure".

"Anar el carro pel pedregar".

"Déu-nos-en guard d'un ja està fet".

"Pagar els plats trencats".

"Això no s'aguanta per enlloc".

"Anar de mal en borràs".

"Marxar amb la cua entre cames".

"Caure a les espardenyes".

"Caure l'ànima als peus".

"Ficar-se de peus a la galleda".

"Amb l'aigua al coll".

"Això balla més que les calces d'un capellà".

"Sempre fa tractes emprenyats i llavors pareixen". (Aportació R. Mir)

" Perdre el "sist"". (Aportació R. Mir)

GELOSIA

"Tenir fred als peus". (vol dir tenir gelos)

HIPOCRESIA

"Tenir un amic civil és com tenir un duro sevillano". 

"Aquest sembla que no hagi trencat mai cap plat".

"Tirar la pedra i amagar la mà".

"Veure-li el llautó".

"No és aigua clara".

"Ser banya baix". (Aportació Raimon Mir)

"És més fals que un duro sevillano". (Aportació R. Mir)

"És més bord que la fusta de prunera". (Aportació R. Mir)

HISTÒRIES

" Un pastor estava content perquè era el 30 de març, havia passat l'hivern, i tenia tot el ramat viu. Va dir:
_ Ja som a les velles de març i tinc totes les "oelles" vives".
Una veu li va respondre:
_No estiguis tan content que vindran les joves d'abril i te'n mataran més de mil."

"Fa molt i molt temps arribà un home a una casa on es trobà la padrina amb una olla al foc i li digué:
_ Què hi teniu aquí mestressa?
_ Un grapat de anants i vinguents que el que puja ja no baixa -digué la padrina.
_ I aquests crits que se senten de fons què són? - preguntà l'home.
_La jove que plora les alegries de l'any passat - digué la padrina.
_ I on teniu l'hereu? -preguntà l'home.
_ És al bosc a caçar -respongué la padrina. La cacera que mata la deixa al bosc i la que no mata la torna a casa".

En sabeu les respostes d'aquests enigmes?

Aquí les teniu:

• Els anants i vinguents són els cigrons. Amb la gana que hi havia, el que pujava ja l'agafava i se'l menjava.
• Parir una criatura és plorar les alegries de l'any passat.
• Al bosc hi deixa els polls i les puces.

"El sastre d'Alpens:
Diu que anava a Sora a fer un vestit. Se li fa fer fosc i al mig del camí va veure un lladre de camins:
_ Sóc el sastre d'Alpens i vaig a Sora a fer un vestit, no em feu mal, siusplau!
El lladre no li responia i ell li repetia una i altra vegada.
Quan es va fer clar va veure que era una mata al mig del camí".

"Els solters, concos, deien:
_Em llevo amb l'Aurora, dino amb l'Esperança i vaig a dormir amb la Soledat"!.

"Fer els esquellots. (Quan un vidu es casava, els joves de poble, a la nit, anaven a tocar esquelles i fer xivarri al peu de la finestra dels casats de nou fins que el nuvi no els convidava a beure.)".

"La llenya és l'única cosa que escalfa tres vegades:

• quan la talles.
• quan la portes a casa.
• quan la cremes".

"Quan un està tip de cavar i arriba al final diu:

_Aquesta és la que buscava!

_Coi, podíem haver començat per aquesta! - li contesten".

"A Gombrèn ens deien  SAC I GANXO I ESPARDENYES MOLLES AL DEMATÍ perquè  a la nit sortien a rampinyar".

"El Met de Ribes que va caure al riu i li preguntaven:
_On vas?
_Aigua avall, les rescloses és el que empipa".

"Als de Torelló els diuen Pescallunes. Veien reflectida la lluna en el riu i la volien pescar amb un cove".

"El nom de Ripoll ve del fet que una pagesa anava a mercat amb un poll i li anava dient _Arri poll!".

"A Castellar de N'Hug són tan arriats perquè al moment de néixer els rebotien a una roca i els que quedaven vius per això són tan espavilats"·

"Batejar és una feina delicada i de molta responsabilitat ja que si es tira més aigua del compte i es mulla l'esquena del nadó, aquest serà un gandul. Als ganduls se'ls diu també  esquenamolls".

"-Com es diu el gos?
_Perquè.
_Per saber-ho! (és repeteix moltes vegades fins que descobreixen que el gos es diu Perquè).

"Monegals una ciutat, Barcelona un prat".

Els veïns del barri de la Costa no tenien gaire res, ni terra, ni bosc... i per això anaven pels voltants a buscar el que necessitaven. Pomanell era un dels llocs on anaven. L'amo de Pomanell quan els veia baixar carregats deia:

 "Costencs de Déu, costencs de Cristo

que ja són a "Sant Francisco".

HUMOR

"Passa'n aigua". (Quan es trencava algun plat o got i se sentia soroll de trencadissa.)

"Quan tornis, gira't".

"_Què hem de fer?
_Vendre la casa i anar a lloguer".

"_Què farem?
_ Mala cara quan morirem".

"Agafa una cadira i seu a terra".

"Ara bé que vol dir moro".

"Riure's del mort i de qui el vetlla".

"El joc més divertit és aquell que s'hi juga al llit".

"Tenir raó i part d'Aragó".

"És més vell que l'anar a peu".

"Diuen que els paletes sempre estan en gràcia de Déu: Gràcies a Déu quan arriben i gràcies a Déu quan se'n van"

INSULTS

"Ser més curt que les mànigues d'una armilla".

"Cantar les quaranta".

"D'on no n'hi ha no en raja".

"Engegar a dida".

"Deixar com un drap brut".

"El ral que no arriba a la pesseta". (als de la casa de cal Ral)

"Ser més curt que una cua de conill". (Aportació Raimon Mir)

"Gombrenesos malentesos". (Aportació R. Mir)

"Brut com una secreta". (Aportació R. Mir)

IMPREVIST

"Agafar amb la pixera al ventre".

"Fer Pasqua abans de Rams". (Aportació Raimon Mir)

IRONIA

"Qui es lleva al migdia, no dorm pas tot el dia". (Quan algú es lleva tard).

"Què hi farem a casa si no hi som?".

"No he vist cap biga ben fumada que sigui corcada". (Quan deien que el tabac feia mal).

"Del que tenim, no ens falta de res".

"No caurà pas més avall".

"Dona'm allò que ho fa". ( quan demanaven una eina deien aquesta dita enlloc del nom de l'eina.)

"_Tinc una mula!
_Doncs ja podràs anar a cavall!( es diu quan per haver treballat fort amb les mans et surt una mula als dits)"

"Ja la pujarem dreta la paret".

"Quedar amb un pam de nas".

"És un viatjant de truges seques".

"Volen ensenyar als seus pares a fer criatures" (Aport. R Coromines)

MALALTIES

"Perola vella, bonys o forats".

"Perola vella, bony o forat i sinó tot plegat".

"El que ve de gust no mata".

"Qui canta els seus mals espanta".

"Qui no té un all té un ceba".

"El dolor només ve un cop a la vida".

"Un truc (cop) al cap, o mort o curat".

"Això no es posa pas a la roba". 

"La cendra dels mànecs cura les "quebraies" (clivelles) i les "mules" de les mans". (Aportació Raimon Mir)

"Més dolent que el còlera". (Aportació Raimon Mir)

"És més delicat que una ungla d'ase".(Aportació Raimon Mir)

"Llarga enfermetat, parenta de la mort". (Aportació R. Mir)

MENJAR

"Fer paret seca". (menjar sense beure).

"Les sopes van rebentar un pastor".

"Treure el ventre de pena".

"Fer un mossec".

"Matar el cuc".

"Si mamen ja viuen".

"_Tinc gana!
_Menja't una cama!".

"Qui menja sopes se les pensa totes".

"L'arròs fa el ventre gros".

"Dolç, n'hi ha per tots, salat és pel gat".

"Fer una queixalada".

"Això no m'arribarà a la punta del queixal".

"A donar, a rebentar".

"Cansalada no m'agrada, arròs no en " vos " , bacallà no el puc fer passar, arengades no que són salades"... ( Aportació R Mir. Cantarella per quan algú es mal menjador)

"Si la fira és dolenta, que no ho pagui el ventre". (Aportació R. Mir)

MESOS

"Gener el mes primer".

"El febrer ja és jornaler".

"El febrer febreja i el març marceja".

"Març, marçot
mata la vella a la vora del foc
i a la jove si pot."

"Març i abril en un dia en fan mil".

"A l'abril cada gota val per mil"

"Pel maig cada dia un raig"

"No és bon maig el que no deixa les basses plenes"

"Maig arribat un jardí a cada prat".

"Si plou pel juny el bon temps és lluny".

"Planta espinacs pel juliol i mengen quan vols".

"A l'agost plou quan és fosc".

"Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes".

"Quan l'octubre és finit, mor la mosca i el mosquit"

"Quan novembre ve, abriga't bé".

"De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar".

"Qui desembre acabarà, any nou veurà."

MORT

"Criar malves".

"Anar a la Pedrés". (és el lloc on hi ha el cementiri, a Gombrèn).

"Al cel sia".

"Estirar la pota".

"Dinyar-la".

"Tranquils que a la mort hi arribarem vius".

"Cantar les absoltes".

"Déu hi faci més que nosaltres".

"Algú enterrarà l'últim".

"D'un mort, si no en pots dir bé, no en diguis re".

"No sentirà cantar el cucut". (Aportació R. Mir)