_ Ja som a les velles de març i tinc totes les "oelles" vives".
Una veu li va respondre:
_No estiguis tan content que vindran les joves d'abril i te'n mataran més de mil."
"Fa molt i molt temps arribà un home a una casa on es trobà la padrina amb una olla al foc i li digué:
_ Què hi teniu aquí mestressa?
_ Un grapat de anants i vinguents que el que puja ja no baixa -digué la padrina.
_ I aquests crits que se senten de fons què són? - preguntà l'home.
_La jove que plora les alegries de l'any passat - digué la padrina.
_ I on teniu l'hereu? -preguntà l'home.
_ És al bosc a caçar -respongué la padrina. La cacera que mata la deixa al bosc i la que no mata la torna a casa".
En sabeu les respostes d'aquests enigmes?
Aquí les teniu:
- Els anants i vinguents són els cigrons. Amb la gana que hi havia, el que pujava ja l'agafava i se'l menjava.
- Parir una criatura és plorar les alegries de l'any passat.
- Al bosc hi deixa els polls i les puces.
"El sastre d'Alpens:
Diu que anava a Sora a fer un vestit. Se li fa fer fosc i al mig del camí va veure un lladre de camins:
_ Sóc el sastre d'Alpens i vaig a Sora a fer un vestit, no em feu mal, siusplau!
El lladre no li responia i ell li repetia una i altra vegada.
Quan es va fer clar va veure que era una mata al mig del camí".
"Els solters, concos, deien:
_Em llevo amb l'Aurora, dino amb l'Esperança i vaig a dormir amb la Soledat"!.
"Fer els esquellots. (Quan un vidu es casava, els joves de poble, a la nit, anaven a tocar esquelles i fer xivarri al peu de la finestra dels casats de nou fins que el nuvi no els convidava a beure.)".
"La llenya és l'única cosa que escalfa tres vegades:
Diu que anava a Sora a fer un vestit. Se li fa fer fosc i al mig del camí va veure un lladre de camins:
_ Sóc el sastre d'Alpens i vaig a Sora a fer un vestit, no em feu mal, siusplau!
El lladre no li responia i ell li repetia una i altra vegada.
Quan es va fer clar va veure que era una mata al mig del camí".
"Els solters, concos, deien:
_Em llevo amb l'Aurora, dino amb l'Esperança i vaig a dormir amb la Soledat"!.
"Fer els esquellots. (Quan un vidu es casava, els joves de poble, a la nit, anaven a tocar esquelles i fer xivarri al peu de la finestra dels casats de nou fins que el nuvi no els convidava a beure.)".
"La llenya és l'única cosa que escalfa tres vegades:
- quan la talles.
- quan la portes a casa.
- quan la cremes".
"Quan un està tip de cavar i arriba al final diu:
_Aquesta és la que buscava!
_Coi, podíem haver començat per aquesta! - li contesten".
"A Gombrèn ens deien SAC I GANXO I ESPARDENYES MOLLES AL DEMATÍ perquè a la nit sortien a rampinyar".
"El Met de Ribes que va caure al riu i li preguntaven:
_On vas?
_Aigua avall, les rescloses és el que empipa".
"Als de Torelló els diuen Pescallunes. Veien reflectida la lluna en el riu i la volien pescar amb un cove".
"El nom de Ripoll ve del fet que una pagesa anava a mercat amb un poll i li anava dient _Arri poll!".
"A Castellar de N'Hug són tan arriats perquè al moment de néixer els rebotien a una roca i els que quedaven vius per això són tan espavilats"·
"Batejar és una feina delicada i de molta responsabilitat ja que si es tira més aigua del compte i es mulla l'esquena del nadó, aquest serà un gandul. Als ganduls se'ls diu també esquenamolls".
"-Com es diu el gos?
_Perquè.
_Per saber-ho! (és repeteix moltes vegades fins que descobreixen que el gos es diu Perquè).
"Monegals una ciutat, Barcelona un prat".
"A Gombrèn ens deien SAC I GANXO I ESPARDENYES MOLLES AL DEMATÍ perquè a la nit sortien a rampinyar".
"El Met de Ribes que va caure al riu i li preguntaven:
_On vas?
_Aigua avall, les rescloses és el que empipa".
"Als de Torelló els diuen Pescallunes. Veien reflectida la lluna en el riu i la volien pescar amb un cove".
"El nom de Ripoll ve del fet que una pagesa anava a mercat amb un poll i li anava dient _Arri poll!".
"A Castellar de N'Hug són tan arriats perquè al moment de néixer els rebotien a una roca i els que quedaven vius per això són tan espavilats"·
"Batejar és una feina delicada i de molta responsabilitat ja que si es tira més aigua del compte i es mulla l'esquena del nadó, aquest serà un gandul. Als ganduls se'ls diu també esquenamolls".
"-Com es diu el gos?
_Perquè.
_Per saber-ho! (és repeteix moltes vegades fins que descobreixen que el gos es diu Perquè).
"Monegals una ciutat, Barcelona un prat".
Els veïns del barri de la Costa no tenien gaire res, ni terra, ni bosc... i per això anaven pels voltants a buscar el que necessitaven. Pomanell era un dels llocs on anaven. L'amo de Pomanell quan els veia baixar carregats deia:
"Costencs de Déu, costencs de Cristo
que ja són a "Sant Francisco".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada